Cooperativa agrícola de Cambrils

Cooperatives locals : el cas de la Cooperativa agrícola de Cambrils

Les cooperatives locals neixen en diferents etapes però bàsicament al tombant de segle XIX i XX per la necessitat de donar serveis als agrupats i concentrar l’oferta. Podien o no néixer ja destinades a l’oliva i la producció d’oli, com passà majoritàriament a les Garrigues. No obstant, en altres zones l’oli s’afegí a posteriori com un element més dels que gestionava la cooperativa pels seus associats com ara a cooperatives com la de Cambrils, Riudoms, Maspujols i un llarg etcètera.

Com a model per fer anàlisis, tot i que cada cooperativa és un petit món, prendrem la Cooperativa de Cambrils que amb la seva marca Mestral produeix dins de la D.O. Siurana un dels olis més guardonats per la seva qualitat dins del panorama oleícola català.

La Cooperativa Agrícola de Cambrils (CAC) disposa de dues parts clarament diferenciades, com moltes cooperatives catalanes. Per una banda la secció de crèdit, […], i de l’altra, la secció agrària.

Pel que fa a l’oli, la CAC va començar ja fa força anys creant una marca pròpia (Oli Mestral) sota l’ampara de la D.O. Siurana i amb la marca de qualitat d’haver guanyat diversos premis en concursos d’oli. El primer gran èxit fou crear una xarxa de distribució local a partir de botigues pròpies de la CAC que permetien tenir una part de la venta feta directament estalviant-se intermediaris i que posa en contacte directe el públic amb productes de qualitat, en especial l’oli que és el centre d’aquest PFC.

A continuació, es va començar un procés d’exportació de l’oli. En aquest procés hi va influir decisivament la qualitat del producte, doncs grans cuiners del país, com la Carme Ruscalleda amb 5 estrelles Michelin van apostar fortament per l’oli tant a Catalunya com al Japó on també hi té restaurant. Així, la marca d’Oli Mestral s’ha pogut anar consolidant i ha pogut tenir un nivell de preus elevat doncs quasi la totalitat de la producció s’ha pogut distribuir amb marca pròpia i no s’ha hagut de malvendre a granel a grans empreses envasadores del propi país o fins i tot italianes que aprofiten la qualitat de la producció catalana per treure’n elles el benefici després d’haver aconseguit crear una imatge internacional de qualitat associada a l’oli italià.

Aquest fet passa a d’altres cooperatives locals que tot i tenir un producte d’una qualitat equiparable,
no han pogut generar una imatge, un producte estrella i tenen moltes més dificultats per la distribució del producte directe.

FONT: Projecte de final de carrera (PFC) de Marc-Aitor Borràs i Sol, UPC.edu (pàgina 56)